La rossa

El diari d’aquell dia obria la portada amb la proposta del Govern de retardar dos anys la jubilació, fins als 67 anys. A la foto apareixia la ministra, d’esquena, amb una taca al nivell de les anques. En un requadre, al costat, Elena Salgado expressava la seva protesta als sindicats perquè sospitava que algú havia intentat boicotejar-la posant-li un xiclet a la cadira. La ministra demanava diàleg i joc net.

El negre

El mateix dia, a les 09:47 pm, la CNN va captar al president Barack Obama baixant de l’helicòpter presidencial i saludant a un grup de nens que li donaven la benvinguda cantant-li l’himne nacional. El president es va inclinar per donar la mà a un dels petits i la càmera va recollir amb claredat la taca empastifada que penjava en la volada de la jaqueta del primer mandatari negre de la història dels EEUU i el primer immortalitzat amb un xiclet enganxat al cul.

El blanc

A molts quilòmetres d’allà, un altre senyor es preguntava, amb cara de preocupat, quant de temps hauria estat duent aquella porqueria estampada en el seu vestit llarg fins als peus. “Algú se n’haurà adonat?”. I, a més, “Com se m’ha pogut enganxar un xiclet usat si avui no he sortit i mai he vist a cap dels meus ajudants mastegar xiclet?”. Benet XVI va intentar arrencar la massa enganxosa de la seva sotana blanca però només va aconseguir pringar-se els dits i ficar-se restes de goma de mastegar entre les ungles.

L’imprudent

En aquest mateix moment vostè, estimat lector, té el cul sobre una cadira. L’ha posat sense abans mirar que no hi hagués un xiclet esperant-lo, disposat a deixar-li fets una pena aquests pantalons que tant aprecia. Jo, de vostè, m’aixecaria un moment, amb discreció, i em passaria la mà per darrere.
Després ja m’explicarà.

Estan confosos aquells a qui els va arribar alguna narració parcial del que allí va passar. Però tots coincideixen que la trobada no va acabar victoriosament per a cap de les parts.

Se sap que ella es va donar la volta, tapant-se sota una manta com un exèrcit que tornés a les seves casernes d’hivern. Sobre ell hi ha divisió d’opinions. Uns expliquen que, gens content, va deixar l’habitació en direcció al moble bar. Uns altres asseguren que se’n va anar en direcció al lavabo, d’on va trigar una bona estona a tornar.

Berta del Socorro és bruna, amb una bonicra cafè amb llet, una mica pleneta i parla posant els llavis cap a fora, com si estigués apunt d’apagar una espelma. Esbudella els raps usant només la punta del ganivet, amb una soltura que ja voldria Jack el dels destripaments.

Li dic que, com a mínim, a casa haurà pogut estar tranquil·la, sense nadales. Però diu que no, que el seu Marvin Humberto és molt familiar i tradicional, i que si no posa nadales li sembla com que no volen el Nadal i no donen la benvinguda al Niño Dios.

A casa han tingut la guerra de la nadala aquests dies. Discussió diària per si calia posar El camino que lleva a Belén o un son tipus Nuestro amor se ha vuelto ayer, de Víctor Manuelle. Però al final, em conta, sempre arriben a una reconciliació superdolça, “que el meu Marvin Humberto és molt home i un carinyo”.

Però amb l’encarregat tot és més xungo. Els diu que si no posessin nadales els clients no comprarien torró. Ni llamàntols dels que encara mouen la cua. I totes es quedarien sense treball. Però elles no s’ho creuen i tracten de negociar una cosa com que cada mitja hora els posin ni que sigui Julio Iglesias. Però que no, que no se surten de tamborileros amb veu de tísic i de peixos que es beuen tota les escombraries que baixa amb el riu.

“No sé perquè necessiten les depuradores”, conclou Berta del Socorro, que és súper divertida.

Anava amb l’abric i la bufanda, la maleta, el paraigua i tres borses amb compres nadalenques. Com la peli que feien era d’estrena vaig desconfiar de les butaques buides i em vaig asseure sense ocupar amb les meves andròmines la butaca del costat. Em vaig posar damunt de les cames la maleta, damunt l’abric i la bufanda, després els paquets i, a un costat, el paraigua gotejant. Tot ben ordenadet per veure les tres hores d’Avatar.

Al cap d’un minut van arribar els meus veïns de butaca. Una parella simpàtica que, al veure’m amb tantes andròmines damunt, es van oferir a desplaçar-se una butaca perquè jo pogués col·locar tot el que tenia instal·lat damunt de les cames.

Els vaig dir que no, que gràcies, que segur que vindria més gent, i que preferia seguir amb tot l’embolic que duia damunt. Però van dir que no, que de cap manera, que a ells no els importava en absolut asseure’s una butaca més enlla. Que estaven encantats de cedir-me el seu lloc.

Vaig replicar però no va servir de res. Tanta amabilitat encantadora em va fer sentir obligat a desfer el gratacel d’andròmines que tenia sobre la falda i col·locar-lo en la butaca que m’havien cedit. Quin descans. Em vaig sentir més lliure que Nino Bravo.

La parella amable es va oblidar de mi i va començar a fer-se carantoines, inspirats per la llum escassa i acollidora que regnava a la sala.

Al cap de poc es van apagar totes les llums i van començar a passar tráilers.

I de cop i volta, com no, van arribar els que faltaven per omplir la fila. La parella amable em va dir “Quina llàstima. Ho sentim”. I em va tocar recollir a les fosques tots els estris que havia escampat per la butaca veïna per a reconstruir la torre de Lego sobre les meves cames.

Amb les presses per a no perdre’m l’inici de la peli, vaig posar primer l’abric i la bufanda, després vaig agafar la cartera, que és de les quals no tanquen, i van començar a caure’m per les cames i pel terra fosc els bolis, les pastilles Valda i el raspall de dents. Una de les borses de regals es va enganxar amb la vareta trencada del paraigua i es va obrir escampant el contingut d’una borsa de xuxes que havia comprat pels meus nebots.

Era la fila 11, seient número 12. Si algú troba allà un boli amb tinta color fúcsia agrairé m’ho faci saber per a passar a recollir-lo. Era el record d’una nòvia d’adolescència que fa molts anys el va fer servir per dibuixar-me un cor travessat amb una fletxa.

Va arribar fins a la bústia, groga i repleta de pintades negres, i va tirar el sobre blau per la boca amb la mateixa cura que si col·loqués una copa de cristall en un armari de rebost.

Després vaig arribar a casa, vaig obrir l’ordinador i en el correu hi havia deu, quinze, no sé quants mails entrats sense cap delicadesa. Els vaig esborrar tots sense obrir i em vaig posar davant la finestra. Mirant a veure si veia arribava un carter amb un sobre blau.

Com es va veient, la meitat, o més, de les grans frases futboleras vénen del continent sud-americà. D’Argentina per ser més concrets. Si abans deia que a Valdano el tinc catalogat com el segon major creador de frases de la història futbolera es deu al fet que és pràcticament impossible destronar al número u. Un altre argentí. El Mago. Helenio Herrera, HH com a nom de guerra.

Si l’home de les dues H ve avui a aquest blog no és perquè va dir que “guanyarem sense baixar de l’autocar” o perquè va castigar un dels seus jugadors per dir que “anem a jugar a Roma” en comptes de dir “anem a guanyar a Roma“. Si avui portem a HH a aquesta pàgina virtual és perquè a aquest home menut i de veu atiplada pertany una frase que va lluir com l’or en el partit entre el Barça i el Madrid (1-0) al Camp Nou: “Es juga millor amb 10 que amb 11” Això és fer de la necessitat virtut o és la manifestació d’una profunda saviesa reservada als pocs Shakespeares que el futbol ha donat? Si l’hi haguessin preguntat a Guardiola al final del partit hagués dit que ni parlar-ne, que és de bojos jugar amb un de menys. I ho va demostrar encabritant-se i colpejant tot el que se li va posar a tir quan va veure a l’àrbitre aixecar-li la vermella a Busquets. Però, en canvi, si l’hi haguessin preguntat a Pellegrini estic segur que hagués dit que sí, que ho va passar molt malament el seu equip jugant només contra 10.

Excuses de mal perdedor? Pot ser que sí. Però en aquest esport on els jugadors encara surten senyant-se i trepitjant sempre el terreny de joc abans amb la dreta que amb l’esquerra, en aquest esport on tots consideren que, al final, que entri o no entri la pilota a la porteria no és més que art de màgia o bruixeria, la frase del geni Herrera és el que hagués respost Pellegrini si l’hi haguessin preguntat: sí, es juga millor amb 10 que amb 11. No per no-res, només perquè jugar amb un expulsat en com creuar-se amb un enterrament, passar per sota d’una escala, com apartar-se si ve un gat negre. El futbol, esport atàvic per més modernitzacions que se li inventin, segueix creient que dóna sort que els jugadors se senyin al saltar al camp. I que dóna mala sort jugar contra 10.

El públic és el jugador número 12 i la sort és el jugador número 13. Però ningú ho diu; seria com esmentar la soga a casa del penjat.

Doncs res, segur que l’han deixat obert per si molesta. Vaig a desfrenar-lo i l’aparto. Ah! Està tancat. Les quatre portes tancades. Maleeixo el propietari del Renault Laguna i al que va inventar la marca. On és aquest tio? No hi ha ningú al carrer. Ho sento, però vaig a tocar diana als veïns. Truco al del costat. No contesta. A l’altre, tampoc. Allà baix veig a la parelleta de la cantonada fent-se un petonet de comiat (aquí hi ha dolç amor m’entre jo estic cagant-me en tot). Els pregunto. Em diuen que ni tan sols tenen cotxe. Són amor amb vespino. Són Audrey Hepburn i Gregory Peck i la seva vespa romana. I jo sóc Kruger sense ganivets.

Truco més avall. L’assistenta que em respon no entèn de què li parlo. “Cotxe no. Jo només faig servir el bus”. Se m’acaben les opcions. Retorno al cotxe okupa i torno a temptar les portes, com si durant l’estona que me n’he allunyat pogués haver baixat sant Pere amb la seva clau a administrar justícia serrallera. Doncs no. Ni és dijous ni avui hi ha miracle. Segueixen les portes atrancadas i jo encara més atrancat. Què faria si ara tingués una tranca? Ja no arribo a la reunió amb el meu cap i quan arribi l’excusa sonarà ridícula.

Crido a ple pulmó la paraula “Cotxe!” per si el malvat incívic que em té acorralat amb el seu cotxe pot escoltar-me. Em mira un gat sorprès com si acabés de descobrir una nova espècie d’humans histèrics. Com els lleons miraven Tarzan quan udolava. Però no em respon ni el ressò. M’assec com l’últim habitant d’un planeta a punt d’extinció.

Tinc dues opcions: una, l’opció Bush: bombardeig. L’emprenc a patades contra la xapa del cotxe enemic, li torço el retrovisor (ja que no puc retorçar-li el coll), li trituro el netejaparabrisa. O, dos, l’opció Obama. Anem a dialogar, que parlant el personal s’entén. Però, amb qui dialogo jo en aquest carrer que sembla el Sahara a ple migdia? Em rendeixo. M’en vaig a agafar el bus. Però abans li canto les quaranta, encara que sigui per escrit.

Però no hi ha ni un puto paper en blanc a les meves butxaques per deixar-li una nota al parabrisa. Només duc una recepta de xarop per la tos. Doncs abans renuncio a parar la tos que a descarregar la mala llet. Aquí es quedarà la recepta d’un flascó de bisolvón, escrita a mà al darrere, amb tot el meu odi contingut: “Et deixo una recepta de xarop per la tos. La pròxima vegada que aparquis en el gual la recepta serà de xarop de bastó”.